diumenge, 5 de gener del 2014

Por un mundo rural vivo

 Estos días de Navidad los hemos vivido en el pueblo. De nuevo una oportunidad para descubrir el mundo rural.

Una persona muy querida nos hizo llegar esta felicitación. Me la hago mía también!

Vega de Doña Olimpa (Palencia)


Un nuevo proyecto por realizar
 
Unos derechos que defender
Unos servicios que mantener
Unos nuevos ideales por los que luchar
Muchas cosas por hacer....
Que cada día del nuevo año sumemos fuerzas para trabajar por un mundo rural vivo.

Con mis mejores deseos. Teresa

Nou any, moltes coses per fer



Aquests dies de Nadal els hem passat al poble. De nou una oportunitat per descobrir el món rural.

Una persona molt estimada ens va fer arribar aquesta felicitació. Me la faig meva també!


Vega Doña Olimpa (Palencia)
 
Un nuevo proyecto por realizar
Unos derechos que defender
Unos servicios que mantener
Unos nuevos ideales por los que luchar
Muchas cosas por hacer....
Que cada día del nuevo año sumemos fuerzas para trabajar por un mundo rural vivo.
Con mis mejores deseos. Teresa

diumenge, 11 d’agost del 2013

El mundo rural se ESCRIBE



 Dolors Reig afirma que  se ha transformado la manera de comunicarnos. La aparición de las redes sociales dan respuesta a una manera de comunicarse propia de un mundo globalizado, interconectado. Esta necesidad de comunicarse ha existido siempre y ha adoptado distintos modos para hacer posible el intercambio de información (los bandos, cotilleos, novedades, etc). 

 


 Desde hace ya unos cuantos días estoy viviendo, con-viviendo, en y con el medio rural. Y descubro que todavía quedan modos de comunicarse de una época donde el mundo se percibía más reducido y donde la proximidad de las personas permitían el boca-a-boca. 


 Estas vacaciones me he encontrado un libro en donde se explica las distintas maneras de relacionarse en los pueblos pequeños de Castilla. 


 El co-autor es Esteban Vega Doncel. Era de esas personas sabias, generosas y altruistas, comprometidas con su tiempo y militante en el medio rural. Un histórico de unas cuantas luchas (una de ellas co-fundador de  Escuelas Campesinas de Palencia)  y siempre preocupado por la vida de los pueblos. Impulsor de la Universidad Rural Paulo Freire.


 Voy a entresacar unas reflexiones de Esteban Vega sobre la manera de comunicarse en los pueblos pequeños de Castilla. Estas reflexiones pertenecen al capítulo ¿Cómo nos relacionábamos? ¿Qué nos queda? Pgs 49-51 del  libro El mundo rural se escribe; aún es tiempo de esperanza. Editorial Referencias (2013)


 Leerlo me está resultando una verdadera gozada.

 
Vega de Doña Olimpa (Palencia) by Marta Digón

“Hace años, las gentes de nuestros pueblos disponían de numerosos lugares y momentos para el encuentro, la convivencia, la discusión y, por qué no, las broncas”. (pág 49)

“Lo hacían las mujeres en las plazas y esquinas en las que paraban los vendedores ambulantes… En las solanas para zurcir calcetines y hablar de todo un poco. Se reunían en la iglesia con motivo de fiestas religiosas, el mes de las flores, etc”. (pág 49)

“Los hombres se reunían para celebrar los concejos, las subastas, o en las huebras… sin olvidar aquellos lugares en los que se ponían al día en lo que concernía al precio del trigo o la cebada… Por supuesto, la cantina era lugar para los hombres…” (pág 49)

En cuanto a encuentros y celebraciones profanas, “no podemos olvidar la matanza, la metida de la paja, las despedidas de soltero, la entrada en quintas, la vendimia, el carnaval, Santa Brígida, etc.. según localidades” (pág 50)

“Con todas estas fuentes de relación y encuentro, toda una visión del mundo se concentraba en nuestro pueblo, parecido al de al lado, aunque la rivalidad nos enfrentara para convencernos de que el nuestro era el mejor” (pág 50)

Y concluye “descuidando la dimensión afectiva, corremos el riesgo de convertirnos en autómatas descerebrados que se limitan a trabajar y consumir…” (pág 51)

De la plaza del pueblo al grupo de whatsapp han pasado muchos años. Pero la esencia continua siendo la misma: la necesidad de comunicarse, relacionarse, interconectarse con nuestra vida y la de los otros.

 Licencia de Creative Commons
  El mundo rural se escribe. por Marta Digón se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

dijous, 25 de juliol del 2013

Jo socialitzo, tu socialitzes, ell/a socialitza

Photo by Jordanhill Shcool 

Fins que no m'he posat en sèrio a escriure, produir i comunicar algunes idees no he percebut la importància de ser curosa i respectuosa amb la producció intel.lectual de tercers. Potser deixadesa. Potser desconeixement.


Feltrero (2003) té un treball molt interessant sobre el software lliure i la producció i socialització del coneixement a la Xarxa. Planteja el tema de la situació de la propietat intel.lectual.

Però primer de tot, què vol dir socialitzar el coneixement? És el procés pel qual la persona aprèn, incorpora i fa seus els elements de la cultura del seu entorn1. És la reproducció de nous coneixements, valors i pràctiques ajustats pels individus i grups socials a un context social i individual sempre en evolució2.

Això vol dir que qui accedeix en aquest coneixement l’assumeix, se l’apropia, el (re)formula i així adquireix una capacitat participativa i crítica per una major interacció social.

Hi ha també qui parla d’economia del coneixement, posant més l’accent en la capacitat de generar coneixement tecnològic i d’aquí innovar constantment per a un mercat vigorós davant les exigències del consum3. Jo afegeixo, davant d’un mercat boig creant unes necessitats no reals.

Què comporta la socialització del coneixement? Una interacció tant dels recursos tradicionals que fins ara hem utilitzat (arxius, biblioteques...) com incorporar, si encara no s’ha fet, tot el ventall de recursos digitals.

I què passa amb la propietat intel·lectual? L’apropiació exclussiva i control de la informació, que sota l’argument de protecció de la propietat intel·lectual (PI) pot impedir els intercanvis d’aquesta socialització4.

Alguns Reptes que suggereixo:
  • Sembla ser que gairebé tot es redueix i es converteix en valor econòmic. No perdre de vista els fonaments ètics i socials on es sustenta el coneixement.

  • Buscar i trobar el punt d’equilibri entre la lliure difusió del coneixement i el respecte als drets d’autoria.

1 Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Institut transdisciplinar d’Investigació avançada en Ciències de la Terra i de la Vida, on promou la socialització del coneixement i projecta els seus resultats a una investigació social prospectiva de caràcter evolucionista, 2012, http://www.iphes.cat/es/node/67 . Auspiciat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

2,4 El software libre y la producción y socialización del conocimiento en la red: el problema de la propiedad intelectual. Roberto FELTRERO OREJA, Departamento de Lógica, Historia y Filosofía de la Ciencia, UNED, 2003.

3 Carlos Vogt, Secretário de Ensino Superior do Estado de São Paulo e Coordenador do Labjor (Universidade Estadual de Campinas - Unicamp). Revista iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad. http://www.revistacts.net/index.php?option=com_content&view=article&id=304:el-debate-socializar-el-conocimiento-la-utopia-indispensable&catid=19:debates&Itemid=37


Licencia Creative Commons
Socialització del coneixement por Marta Digón se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

dimarts, 23 de juliol del 2013

Emergències


La societat d’avui pren moltes i diverses anomenades.  El món globalitzat ens porta a una nova societat emergent:

  • societat de la informació (la transmissió de la informació com a font del poder)
  • societat de la comunicació (amb mitjans de comunicació que no es tradueix necessàriament amb una comunicació democràtica)
  • societat del coneixement (els I+D en el camp de la recerca cada vegada més preocupats per les retallades i crisi econòmica)
  • societat en xarxa (en un món cada vegada més globalitzat i interconnectat)
  • societat de l'aprenentatge (definició més inclusiva que les altres ja que engloba tots els àmbits i per a tota la vida).

Cadascuna d’elles responen a uns condicionants sòcio-històrics1.



photo by MIKI Yoshihito on Flickr

En aquest moment emergent que estem vivint, m’agrada especialment el canvi d’usuari i d’ús que fem de les tecnologies. És el pas de l'usuari consumidor a l'usuari creador. Les TIC ja no són un supermercat on “consumim” eines o aplicacions. Tot el contrari. Som usuaris creadors. Creem, editem, compartim, experimentem, dialoguem, pensem, processem, interconnectem, ens especialitzem en un entorn continuament canviant.


El que és realment trencador que l’educació formal ja no és l’únic agent social on es centralitza el procés d’ensenyament i aprenentatge. Les TIC fan que l’estudiant del  s.XXI processi i apliqui la informació d’una manera i a un ritme diferent a altres èpoques de la història.



1 Borges, F (2007). L’estudiant d’entorns virtuals [dossier en línia]. Digithum . Núm. 9.

UOC.
Licencia de Creative Commons
Emergències by Marta Digón is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported License.


divendres, 19 de juliol del 2013

Emocions




Font: wikimedia commons
Emoticon Smile. Font: Wikimedia Commons 


 


La meva experiència com a estudiant a la UOC és molt positiva. Les assignatures m’agraden i la metodologia e-learning encaixa del tot a les meves necessitats. És un ritme exigent i alhora molt gratificant.

 

Aquest curs vaig fer una recerca modesta de la relació existent entre les emocions i els contextos d’EVEA (entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge). La UOC, per entendre’ns, es defineix com un d’aquests contextos.

Tot i que hi ha poca literatura al respecte, i per tant poc coneixement en aquest tema, Rebollo (2008) planteja una línia d'investigació molt interessant sobre la relació de les emocions en contextos d'EVEA.

No m'entretinc en la metodologia i procediment de l'estudi (us adjunto l'article) però sí en les PRINCIPALS CONCLUSIONS d'aquest estudi (nivell universitari, modalitat b-learning).

  1. Les emociones positives (orientació, alleujament, optimisme) han estat les més presents en l'aprenentatge en línia que les emocions negatives (tensió, desorientació, desesperació) en termes generals.
  1. Els discursos emocionals en la comunicació online rebel·len tres funcions educatives bàsiques: consulta, seguiment i valoració. L’aparició d’aquest tipus de discursos en la interacció (alumnat-professorat) podria associar-se al desenvolupament de competències metacognitives per un aprenentatge autònom i reflexiu.
  1. S’ha estudiat la relació entre aquestes tres variables: tipus d’interacció (consulta, seguiment o valoració), el tipus d’emoció que es genera i els agents (professorat i alumnat).
  1. L'emoció abans de l'inici de l'aprenentatge en línia és por, inseguretat, incertesa (malestar emocional) en si assoliré o no les expectatives. A posteriori aquestes emocions es transformen: més seguretat en un mateix, o això no és el que m'esperava (certa frustració).
  1. Emocions positives més presents:
  • L’orientació com a emoció de recolzament i suport. D'aquí que el docent virtual hagi de desenvolupar aquesta competència emocional.
  • Alleujament i optimisme
  • Les emocions positives generen un sentiment d’empoderament (en tant en quant orgull i satisfacció): potencialitat per augmentar i fomentar la capacitat dels estudiants d’accedir i controlar els seus recursos propis per abordar òptimament el procés d’aprenentatge en línia.
6. Emocions negatives més presents:
  • La preocupació-tensió
  • La desorientació-confusió
  • Per tant, cal estar atent i treballar aquestes competències emocionals per abordar la capacitat d’autorregulació emocional en entorns virtuals.
7. Emocions que es donen depenent del discurs emocional:
  • Consulta (inseguretat i preocupació)
  • Seguiment (orientació i tranquil·litat)
  • Valoració (estímul, satisfacció, entusiasme i reconeixement)
 
8. La tassa d’abandonament i fracàs en entorns virtuals planteja la necessitat d’incorporar l’estudi de les emocions en relació amb l’aprenentatge en línia (com sorgeixen, quin paper juguen, de quina manera contribueixen al desenvolupament de competències, etc).



Licencia Creative Commons
Dimensió emocional en EVEA por Marta Digón se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

 
Fonts consultades:
Rebollo Ma, Garcia R, Barragán R, Buzón O, Vega L. Las emociones en el aprendizaje online. RELIEVE 14 (1): 1-23, 2008